Valoració dels resultats electorals

NOTA DE PREMSA EU-Ondara-Rectoria

M.Mateo (EUPV): Els resultats obtinguts diumenge a Ondara, demostren la tasca que estem fent des de fa any i mig, ha sigut reconeguda per la classe treballadora ondarenca.

El coordinador local Manolo Mateo, s’ha mostrat satisfet pels resultats electorals al municipi d’Ondara, on EUPV es confirma com a quarta força política i s’acosta a Compromís i PSPV. Amb aquestos resultats a unes hipotètiques eleccions municipals Esquerra Unida obtindria a Ondara 1,66 regidors.

El coordinador local, Manolo Mateo, ha valorat molt positivament els resultats electorals obtinguts per la formació d’esquerres al municipi d’Ondara, al obtenir el 12,78% dels vots escrutats, 3 punts per damunt de la mitjana d’IU al conjunt de l’estat espanyol.

En paraules del coordinador: “Aquestos resultats son fruit del treball que el col.lectiu local ve desenvolupant des de fa aproximadament any i mig al poble d’Ondara i la Rectoria, on estem presents en premsa quasi totes les setmanes, hem repartit diverses octavetes denunciant el que ens sembla malament i donant alternatives, i fent xerrades temàtiques amb diversos diputats i diputades autonòmics (Lluís Torró sobre la República, Marina Albiol sobre Sanitat, Esther López Barceló sobre violència de gènere i Ignasi Blanco sobre macroprojectes al País Valencià.”

“EUPV Ondara-Rectoria, en un any i mig d’activitat, es rehivindica com una autèntica alternativa per a la classe treballadora al municipi d’Ondara, col.locant-se a tan sols 71 vots de Compromís i a 148 de PSOE que fa molts anys que estan actius en l’àmbit local i tenen representació a la corporació municipal.”

“Estic satisfet de què, al meu poble, la gent, haja optat per fer-se sentir, està farta de tantes polítiques de cartró-pedra que han portat a Ondara a encapçalar l’atur de la comarca i haja vist en Esquerra Unida una autèntica força representativa de la classe treballadora.”

“Aquestos resultats ens donen forces i ànims per encarrilar “la recta final” que suposarà l’any que falta per a les eleccions municipals i autonòmiques de 2015.”

“Ha sigut una llàstima que IU no haja obtingut els 7-8 o 9 eurodiputats que assenyalaven algunes enquestes, malgrat haver triplicat la seua representació en l’eurocàmera, i quadriplicat els vots al País Valencià”.

Mateo també ha volgut recalcar que amb aquestos resultats EUPV entraria en el consistori ondarenc amb almenys 1 regidor, amb possibilitat d’arribar a 2, ja que la mitja obtinguda amb aquestos resultats és d’1,66 regidors.

 Finalment ha volgut destacar el resultat obtingut en un poble de la Rectoria, concretament Tormos on la nostra formació s’ha situat en tercera posició amb 19 vots, 6 més que Compromís i un menys que PSOE, amb una mitjana de 12,93% dels vots escrutats.

Ondara, 27 de maig de 2014

GABINET DE PREMSA EUPV

El 25 de maig tenim una nova oportunitat per a frenar el bipartidisme

NOTA DE PREMSA EU-Ondara-Rectoria

V. DOMÍNGUEZ (EUPV): “EL 25 DE MAYO TENEMOS UNA NUEVA OPORTUNIDAD PARA FRENAR AL BIPARTIDISMO”

         

El responsable d'Acció Política d'Esquerra Unida, junt al Coordinador local M.Mateo i el membre del col.lectiu local F.Lloret, va fer una crida a la mobilització i a la participació en les eleccions europees del pròxim 25 de maig al·ludint a “el molt que ens juguem a Europa i a la necessitat que en el parlament europeu existisca una veu forta de l'esquerra que mire pels interessos de la majoria i no actue al dictat de les elits econòmiques”.

Davant diverses desenes de persones convocades pel col·lectiu local d'Esquerra Unida d'Ondara Víctor Domínguez, responsable d'Acció Política de *EUPV, va exposar la importància que tenen aquestes eleccions europees ja que, a pesar que són vistes d'una banda de la població com alguna cosa llunyà, les decisions que es prenen en la Unió Europea acaben tenint conseqüències directes sobre les nostres vides. 

El dirigent d'esquerra assenyale que és necessari lluitar contra un model d'Europa pensat únicament per a mantenir el negoci d'uns pocs, d'unes elits econòmiques que segueixen aprofitant-se de la crisi per a augmentar els seus beneficis a costa d'imposar penúries i condemnar a la misèria a una gran part de la població.


“Aquest model d'Europa és compartit per la Gran Coalició europea de conservadors i socialdemocrátes, que governen junts com Grècia o Alemanya i que han coincidit en més d'un 70% de les votacions en el Parlament Europeu, incloses les més importants, les que determinaven les polítiques econòmiques dels diferents governs”, assenyale Víctor Domínguez que va ressaltar el paper de alternativa de la seua formació i del seu candidat a president de la comissió europea, Alexis Tsypras enfront dels candidats del PP i PSOE.


A més el coordinador local, Manolo Mateo va explicar les mesures econòmiques del programa electoral d'IU, mentre que Ferran Lloret, membre del col·lectiu local explique el dèficit democràtic de l'actual UE, i la importància de l'efervescència de partits ultra dretans.

Finalment assenyale que no cal abandonar cap camp per a donar batalla per la justícia i la igualtat, que s'ha de lluitar en el carrer, en els centres de treball i estudi, en les xarxes socials i també en les urnes, que tots són escenaris de la mateixa batalla entre el 98% de la població que és el que pateix les polítiques neoliberals del bipartidisme i el 2% representat per grans empresaris i banquers, que votar el 25 de maig a IU és votar contra els desnonaments, pels drets laborals, per la recuperació per al públic dels sectors bàsics de l'economia i contra la privatització d'hospitals com el cas de l'hospital de Marina Salut en Dénià.

Ondara, 23 de mayo de 2014

GABINET DE PREMSA EUPV

El poder de la gent

https://www.facebook.com/events/250129751858521/?ref_dashboard_filter=upcoming

 

APUNTA'T I ASSISTEIX!! T'ESPEREM!!

Treball en equip

EUA se’ns presenta, moltes vegades, com un país sense matisos. El seu desmesurat èmfasi sobre la llibertat individual front a qualsevol intromissió de l’Estat, la seva permissivitat amb les armes de foc, el mantindre la pena de mort i una política exterior generalment percebuda com abusiva, imperialista i dominadora són algunes de les característiques que incideixen en eixa idea monolítica que molts correm el risc de formar-nos sobre Nordamèrica.

Però no tota la muntanya és orenga. La NBA és la principal lliga de bàsquet del país. Cada franquícia és propietat d’un multimilionari local. Es tracta d’individus totpoderosos que diuen haver-se fet a ells mateix (self-made men),que naden en l’abundància i que es dediquen a gastar la 'xatarra' que tenen a les butxaques comprant equips que valen milions de dòlars.

Donal Sterling, advocat i especulador immobiliari, va adquirir l’equip de Los Angeles Clippers el 1981. Va pagar 12.5 milions de dòlars per ell. El patrimoni d’aquest senyor està valorat en quasi 2.000.000.000 de dòlars, una xifra que molts no sabem ni com llegir. És la 973 major fortuna del món segons la Revista Forbes. Un individu poderós, sense dubte. Fastigosament ric i poderós diria jo.

Recentment s’ha fet pública una conversació del senyor Sterling, de 78 anys, amb la seva amant de 24. Imagine que sense la seva senyora dona davant, vaja vosté a saber. “Sí, em preocupa molt que vulgues promocionar que estàs associant-te amb gent negra” li etzibà el multimilionari a la seva xica. “Has de fer-ho? Pots dormir amb ells. Pots portar-los ací. Pots fer el que vulgues. L’únic que et demane és que no els promociones… i els portes als meus partits”.

El racisme de les seves paraules és esbalaïdor, més que res perquè la jove és mexicana. El que també estranya és que un individu amb eixes idees compre un equip de bàsquet, un esport en el qual el 90% dels jugadors són negres. L’entrenador dels Clippers és afroamericà, com 12 dels 14 membres de la plantilla. Potser els veja com a micos de fira, pegant bots per tot arreu i penjant-se dels cèrcols; potser aspira en secret a tirar-los un plàtan com ha passat amb Dani Alves; o pot ser és que simplement li agrada veure com la claven. Qui sap…

Quina ha sigut la reacció de la gent davant la difusió d’eixa conversació telefònica privada? Amb un gest que els honra, els jugadors, immersos en el moment més important de la temporada (els 'playoffs' pel títol), van eixir a escalfar amb les camisetes posades del revés, amagant així l’emblema dels Clippers. També van gastar canelleres negres com a senyal de protesta. Enfrontar-se a una persona així ha de ser complicat; i més encara si resulta ser el ‘mandamás’ i tu tan sols un professional del bàsquet. Diners i poder front al treball en equip al cap i a la fi.

Llavors, Doc Rivers, el seu entrenador, va dir que no sabia si, acabada la temporada, continuaria entrenant a Los Angeles; després patrocinadors com Carmax, State Farm, Virgin America, KIA i Red Bull han suspés els patrocinis; Barack Obama ha assegurat que els comentaris de Sterling són “ignorants, increïblement ofensius i racistes”. I Magic Johnson ha dit que no acudirà a “un partit dels Clippers mentre Donald Sterling siga el propietari”.

La solidaritat s’ha estés com una negra tatxa d’oli, com una obscura reguera de pólvora. L’omnipotent Sterling ha sigut cercat per tots els costats. Però, i la NBA? Que ha dit la NBA? La posició de la lliga és incòmoda. No és tracta d’un acte reprovable d’un subaltern o un treballador, sinó d’un dels trenta magnats de l'associació, d’un dels seus iguals. El més antic, a més, el que més temps porta al negoci.

Adam Silver, comissionat i màxim responsable de l'associació, s’ha pres uns dies per a pensar-ho. Finalment, va anunciar una sanció exemplar per a Sterling: “He decidit apartar-lo de per vida i obligar-lo a abandonar les activitats relacionades amb els Clippers. No podrà acudir a les seves instal·lacions, als seus entrenaments, ni tindre cap relació comercial, empresarial i personal amb l’equip”. Quasi res. A més, li ha posat una sanció de 2.5 milions de dòlars, que seran destinats a la lluita contra la discriminació racial, i l'obligarà a vendre l’equip. Vol fer-lo fora de la lliga.

Després de la reacció de tanta gent, potser molts pensen que la decisió de la NBA ha sigut fàcil, que és producte de la pressió de l’entorn. Jo no crec que siga exactament així, però en qualsevol cas amb això consisteix la solidaritat, amb això es basa el concepte d’hegemonia d’Antonio Gramsci. El rebuig al racisme a la NBA és de tal calibre que el poder que generen els aficionats i periodistes, esportistes i entrenadors, directius i articulistes és imparable.

Quan passen aquestes coses, tan lamentables, i un servidor veu la reacció pacífica i solidària de tantes i tantes persones, pareix raonable pensar que no tot està perdut. Que la força de molts sempre podrà amb la d’uns pocs, encara que estiguen podrits de diners i es creguen els propietaris del món.

Ai la pàtria...

Cap a juliol de 2012, el Govern Espanyol ens pareixia un organisme impotent, un repertori de graciosos i malcarats amb Cristóbal Montoro al capdavant. Als seus ministres se’ls acumulaven els problemes. El principal? A part de la crisi espanyola, que no és poca cosa, el suplici era i és aguantar un president tan escàs tan concís i rom. I em sobren adjectius. Ningú entreveia solució alguna. I Mariano Rajoy menys que ningú. Als ciutadans ens pareixia que res podia anar tan malament, que no podíem espatllar-nos més.

Dos anys després les circumstàncies no són pitjors. Són equiparables. Sols notem una trista resignació entre els parroquians, un fatalisme lleu, un llastre o desastre. Veiem el president del Govern i ens preguntem, altra vegada, si hi ha algú aquí, si comptem amb un líder. No. No comptem amb un líder, però que al menys siga heroi durant un sol dia, un sol dia, cantem. I desconfiem.

Això és el que hi ha: tot el que era sòlid s’evapora. Com diu Antonio Muñoz Molina a un llibre homònim, les coses que ens pareixien obvies es desllueixen. Mentrestant, el partit del Govern, el PP, arrastra una crisi majúscula, un escàndol formidable. Si és cert allò de què se’ls acusa, aquesta organització ho fa tot al revés. Es possible que circulara tanta pasta per a tant de llest? Déu i la justícia ordinària els castigaran…

I què dir del PSOE? El partit opositor s’esvaeix per falta de crèdit: la seva organització, amb un aparell tan ferri, està amenaçada d’extenuació. Això sí: hi ha militants instal·lats que esperen repetir una còmoda hecatombe amb ells dins.

A Catalunya, CiU pot volatilitzar-se, arrasada i arrastrada per l’abraçada de l'ós, ERC, després d’una política suïcida dels conservadors: això sí que és un autèntic fet diferencial. A Galícia, ja no resta gaire: un PP marcit i poc més. Els preferentistes pareixen encapçalar l'oposició galega. Al País Basc? Qualsevol sap el que queda allí a part dels sensats. Potser uns homes vigorosos i cupons? A Andalusia els pobres augmenten, mentre al partit dels treballadors se  l'acusa per un presumpte desviament de fons, que és cosa lletja i delictiva. Es posen com es posen.

I a València? Açò és tema apart, una postració. A la Comunitat Valenciana podem desaparèixer tots d’una. Com en una peça de Lope de Vega. És un portent possible. O, millor, una apocalipsi  provinciana, pròpia de Calderón de la Barca. Però no, en Lope i en Calderón hi ha severitat i efectisme. Ací sols hi ha sainets, picardies, demagògia i bitllets de cinc-cents euros. Ací hi ha espavilats que encara se salven i delinqüents que encara es mofen.

Torna el 'paletisme' de les llengües inventades, la política gallinàcia, de vol curt i rasant; i mirem de reüll les restes materials del deliri: la closca o l’esquelet de tants edificis malmesos.

Mentre escric açò ignore la sort de Mariano Rajoy i la d’Alberto Fabra. El que sí que sé és la decepció que em causa un partit calamitós i comatós al qual no votaré. Ànims, ciutadans, que ja queda menys. No sé que és pitjor: si un desastre sense fi o un final amb desastre.

No al nom de Suárez a una avinguda d'Ondara

NOTA DE PREMSA EU-Ondara-Rectoria

Francisca Lorenzo (EUPV): “No al nom d’Adolfo Suárez per a un carrer d’Ondara”.

EUPV lamenta la decisió de la pràctica totalitat de regidors ondarencs de posar-li el nom d’Adolfo Suárez a una avinguda de municipi.

En l'últim Ple de l'Ajuntament d'Ondara, governat pel PP, es va aprovar la proposta presentada per aquest grup perquè una important avinguda del poble porte el nom d'Adolfo Suárez. És veritat que des de la mort d'aquesta persona, els mitjans de comunicació, (ràdio, premsa, televisió, etc.) han dut a terme una campanya sense precedents, d'enaltiment i exaltació del personatge i del paper que aquest va exercir durant la transició. El mateix missatge que durant més de trenta anys han fet arribar als ciutadans i que tant dany ha fet a la democràcia, al progrés i al prestigi i credibilitat d'aquest País ja a dia d'avui l'Estat Espanyol continua sota l'enorme influència de les forces que llavors controlaven el règim feixista de Franco. 

Doncs bé, una vegada més cal recalcar, que ni la transició va ser tan modèlica, exemplar ni tan pacífica, ja que no cal oblidar que en el transcurs d'eixos anys es van produir moltes de morts, 600 segons algunes fonts, la majoria víctimes de les organitzacions policials i dels grups feixistes, grups que mai van ser descoberts ni castigats.

La veritat és que Adolfo Suárez no va ser més que l'encarregat de vetlar per les essències franquistes i de dur a terme el projecte Capitalista i monàrquic, dissenyat per la Comunitat Econòmica europea i els grans interessos Geopolítics, i Imperialistes d'EE.UU i el seu braç armat, l'OTAN. Alguna cosa que probablement no haguera sigut tan fàcil sense el suport, i la col·laboració més rendida i incondicional d’alguns partits autodenominats d'esquerres. En tot cas si d'algú exemplar cal parlar, sens dubte, no va ser un altre que el conjunt de ciutadans sacrificats, i que van haver d'abdicar de tots els seus somnis, esperances i drets, de la seua memòria i història col·lectives, enviar a l'oblit els centenars de milers de morts enterrats en les cunetes, i que van haver de sotmetre's als interessos més aferrissats dels feixistes, els terratinents, l'oligarquia més reaccionària i l'Església. 

Que a hores d'ara el PP vulga posar plaques i carrers amb el nom de Suárez, és d'allò més normal i està en l'ordre de les coses, al PP no li agraden ni la veritat, ni el lliure pensament, ni l'objectivitat, ni la reflexió i sobretot la intel·ligència i el caminar lliurement dels ciutadans. El pitjor, és que com sempre l'esquerra en aquest cas el PSPV-PSOE haja votat amb un Sí a la proposta i els de Compromís amb una abstenció però lloant el treball de l’expresident. Tan malament caminen aquests polítics d'història i de reflexions i debats crítics, que a tot diuen que sí prostrats de genolls, sempre, davant el poder?

Per a quan la Veritat, la Justícia i la dignitat?

Ondara, 7 de maig de 2014

GABINET DE PREMSA EUPV

No al nombre de Suárez para una calle de Ondara.

    En el último Pleno del Ayuntamiento de Ondara gobernado por el PP se aprobó la propuesta presentada por este  grupo para que una importante avenida del  pueblo lleve el nombre de Adolfo Suárez. Es verdad que desde la muerte de esta persona, los  medios de comunicación, Radio, prensa y televisión, han llevado a cabo una campaña sin precedentes, de enaltecimiento  y exaltación  del  personaje  y del papel que este desempeñó  durante la transición. El mismo mensaje que durante más de treinta años han hecho llegar a los ciudadanos y que tanto daño ha hecho a la democracia, al progreso y al prestigio y credibilidad de este País pues a día de hoy el Estado Español continúa bajo la enorme influencia de las fuerzas que entonces controlaban el régimen fascista de Franco. (De aquellos polvos tenemos estos lodos)

    Pues bien, una vez más hay que recalcar, que ni la transición fue tan modélica, ejemplar ni tan pacifica ya que no hay que olvidar que en el transcurso de  esos años se produjeron muchas decenas de muertos, 600 según algunas fuentes, la mayoría víctimas de las organizaciones policiales y de los grupos fascista, grupos que nunca fueron descubiertos ni castigados.

    Lo cierto es que Adolfo Suárez no fue más que el encargado de velar por las esencias franquistas y de llevar  a cabo el proyecto Capitalista y monárquico, diseñado por la Comunidad Económica europea y los grandes intereses Geopolíticos, e Imperialistas de EE.UU  y su brazo armado la OTAN. Algo que probablemente no hubiese sido tan fácil sin el apoyo, y la colaboración más rendida e incondicional de los Partidos llamados de izquierdas.  En todo  caso si  de alguien ejemplar, hay que hablar, sin ninguna duda, no fue otro que el conjunto de ciudadanos sacrificados, y que tuvieron que abdicar de todos sus sueños, esperanzas y derechos, de su memoria e historia colectivas, enviar al olvido los cientos de miles de muertos enterrados en las cunetas, y que tuvieron que someterse a los intereses más encarnizados de los fascistas, los terratenientes, la oligarquía más reaccionaria y la Iglesia.

    Que a estas alturas el PP quiera poner placas y calles con el nombre de Suárez, es de lo más normal y está en el orden de las cosas, al PP no le gustan ni la verdad, ni el libre pensamiento, ni la objetividad, ni la reflexión y sobre todo la inteligencia y el libre albedrio de los ciudadanos. Lo peor, es que como siempre la izquierda en este caso el PESOE  haya votado con un Sí a semejante propuesta y los de Compromís con una abstención. ¿Tan mal andan estos políticos de historia y de reflexiones y debates críticos, que a todo dicen que sí postrados de hinojos, siempre, ante el poder? Para cuándo la Verdad, la Justicia y la dignidad.

     Francisca Lorenzo Rodríguez.

Nota de premsa

NOTA DE PREMSA EU-Ondara-Rectoria

Cal desemmascarar els alcaldes de la Marina Alta, que signen una declaració de tall institucional, i els seus partits (PP-PSOE) al congrés, fan tot el contrari quan els toca governar.

La xarxa d’alcaldes de la Marina Alta, va signar una declaració institucional per a defensar el “NO” a les prospeccions petrolíferes a les costes valencianes, mentre que els seus partits quan els toca governar allà on realment es prenen les decisions, voten tot el contrari.

La setmana passada vam poder vorer en la premsa que els alcaldes d’Ondara, Beniarbeig i Els Poblets, els tres del PP, havien signat la declaració institucional de la xarxa d’alcaldes de la Marina Alta. Una declaració que suposa una llavada de cara i un doble joc al què està jugant el Partit Popular.

Ximo Ferrando (Ondara), Vicente Cebolla (Beniarbeig) i Jaime Ivars (Els Poblets), com la pràctica totalitat dels edils de la comarca, signen la declaració en contra de les prospeccions petrolíferes mentre que a Madrid, els diputats populars les defensen, pressionats pels ministres Soria (Industria) i Cañete (Medi Ambient), que alhora estan pressionats pels lobbys energètics.

Per això, creguem que tant a Ferrando com a Cebolla y Ivars, i els seus respectius equips, se’ls ha acabat el crèdit, ja que, a l’igual que la resta d’alcaldes de la comarca, declaren una voluntat que no és tinguda en compte per les seues formacions allà on realment es decideix, i on el PP ara i PSOE abans, defensen els interessos de Cairn Energy, en particular, i del lobby energètic en general.

Ondara, 30 d’abril de 2014

GABINET DE PREMSA EUPV